El problema de la pornografia infantil és complex i contínuament canviant. L’accés fàcil a Internet ha donat una nova dimensió i ha provocat un augment en la pornografia infantil difícil de controlar. No és un assumpte, malgrat, que sigui nou. Als anys 70 va haver-hi un gran boom de producció a països com Holanda, Dinamarca i Suècia, en els que tenien legislacions lliberals i es podia comercialitzar legalment amb aquest tipus de material pornogràfic. No va ser fins el 1978 que van començar a aparèixer les primers lleis específiques, des de llavors s’han fet múltiples reformes del Codi Penal per definir penalment i lluitar contra aquest tipus de delinqüència. No resulta fàcil frenar aquest problema i una de les raons és que implica una cadena amb diferents implicats: delinqüents professionals que es beneficien econòmicament de la producció, pedòfils que hi troben una estimulació, passant pels distribuïdors que de nou es beneficien econòmicament o utilitzen les imatges per guanyar estatus social en els comunitats virtuals de pornografia infantil i fins els consumidors, la major part d’ells d’Europa i Nord-Amèrica. Tots aquests delinqüents se’ls hauria de poder aturar. I a les víctimes poder-les protegir. Víctimes que provenen la majoria de països amb una legislació inexistent sobre aquest camp, amb alts índex de pobresa el que facilita l’accés a les víctimes que moltes vegades són entregades pels propis pares. Un altre tipus de perfil de víctima és la de la producció domèstica, que pot produir-se en qualsevol país. Moltes vegades ronda la pregunta de com es pot arribar aquí? Què passa amb l’ésser humà i la seva naturalesa? S’estan desenvolupament molts estudis per definir les característiques dels consumidors de pornografia infantil. No només per tenir un perfil psicològic al que recorre sinó també per poder desenvolupar un programa de tractament o intervenció eficaç. Però el que estan trobant és un l’ampli ventall de perfils, no existeix un únic perfil d’usuari de pornografia infantil. Tot el que tenim són models i resultats d’investigacions, que expliquen que:
- Persones que han patit successos vitals negatius o fins i tot traumàtics durant la infància, majors taxa d’abús físic i sexual
- S’inicien d’hora en l’activitat sexual
- Dèficits en la intimitat i les habilitats socials. La dificultats per a crear relacions íntimes els promou l’ús de materials abusius a Internet com a substitut de relacions socials insatisfactòries.
- Desenvolupen pensaments que fan que descartin la seva responsabilitat i redueixen la gravetat dels materials. Distorsionen o suprimeixen les senyals de patiments que poden aparèixer en els menors.
- Desregulació emocional, tendeixen a afrontar les seves emocions, especialment aquelles que els incomoden o consideren negatives, amb l’ús de materials abusius i la masturbació.
És un tema espinós i gens agradable però molt urgent de poder frenar.
