Article publicat a C-Actiu
“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla.
Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte,
en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta,
això, certament, no resulta tan senzill.”
Aristòtil, Ètica a Nicòmac
La ràbia és segurament l’emoció que més rebuig provoca i més mal vista està socialment parlant. Això, segurament és degut a que associem la ràbia amb l’agressivitat quan no tenen res a veure una amb l’altre. La ràbia és una emoció innata i íntima mentre que l’agressivitat és un comportament, que com a tal, és conscient i après. Quan s’associa la ràbia amb un comportament agressiu pot arribar a portar problemes a la persona i al seu entorn. A l’altre extrem, tenim els casos en que la ràbia s’associa amb la frustració. El sentiments d’impotència i decepció al percebre que davant d’una situació injusta no podem fer res (“plorar de ràbia”). Aquesta manera de viure la ràbia de manera generalitzada també pot portar conseqüències a la persona, en aquest cas en forma de depressió. Tant un com l’altre són exemples de ràbia mal gestionada. Les persones ens estem oblidant que les emocions són una font d’informació molt important, que no tot és el pensament i el que “hauria de ser”. La ràbia ens ajuda a sobreviure. Ens posa en alerta i ens dóna la força necessària per sostenir-nos en situacions difícils de la vida i per poder defensar allò que creiem nostra (des del propi respecte, com els nostres objectius fins a lo material).Quin és el punt mig entre els dos extrems? Utilitzar la força que ens dóna la ràbia per connectar amb nosaltres, amb la nostra presència, i així poder defensar o fer-nos respectar de manera assertiva. Assertivament no significa només dir les coses amb bones paraules sinó que també es tracta de fer-ho amb l‘adequada conducta i actitud. I és cert que, no és tan fàcil com escriure-ho i la majoria de vegades s’ha de treballar.
