Fa poc vaig ser testimoni indirecte d'un debat entre un grup d'amics. Un d'ells havia llegit que la majoria de les dones fantasiegem en ser violades. No negaré que si fas una recerca bàsica i ràpida en molts llocs ho afirma i explica. Però que Internet digui que és cert no vol dir que sigui informació fiable i menys que les paraules usades siguin les correctes. Anem a parlar-ne...
Primer de tot trobo important definir bé el significat de violació:
"Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment".
És un acte brutal d'invasió de la intimitat i el cos propi d'una persona que de ben segur tindrà conseqüències traumàtiques.
En segon lloc cal definir el concepte de fantasia sexual com la “representació mental dels desitjos”. Tu les elabores, tu les domines, són teves i tu decideixes. Tu pots fantasiejar en que et creues un estrany pel carrer, desconegut i que ve a per tu i vol tenir sexe. Tu no vols i et domina. Però en realitat és un joc perquè ho estàs desitjant i t'està agradant. La fantasia és teva, tu manes i dones consentiment.
Per la víctima d'una violació no és cap joc, no fa gràcia, no vol, no decideix, no mana, no consenteix. No agrada sinó que repugna, no hi ha plaer sinó dolor. A causa d'aquest mal ús de les paraules, equiparant una violació amb una fantasia i obviant el seu vertader significat per usar-les a la torera, es creen i perpetuen els mites de "és que ella realment volia", "ho estava buscant", "ja sabem que quan una dona diu no en realitat és si", "se'ls hi ha d'insistir"... I m'agradaria que no ens excuséssim darrera la frase "va...és una manera de parlar. Tu ja m'entens". No, no t'entenc. No vull ser violada i dubto que alguna dona ho vulgui.
Aquest post és una crida al respecte a totes les persones que han estat agredides en algun moment de la seva vida. És una crida a la coherència i a la responsabilitat a l'hora de fer servir les paraules. Perquè les paraules són poderoses, poden fer molt bé o molt mal.
