Hola!
Avui vinc a explicar-te una mica de teoria, d’aquella que potser ja saps però que de tant en tant és important recordar-la, o que potser no saps i està bé que l’aprenguis.
Saber com funciona el nostre cos és important tant per entendre el que ens passa com per donar-li allò que necessita i atendre’l de manera adient. La sexualitat no és una excepció i menys quan el nostre cos és el vehicle cap al plaer.
Avui et vull parlar del que formarmalment se’n diu la resposta sexual humana i et vull convidar a reflexionar com l’androcentrisme i el model pornogràfic pot estar condicionant també aquesta resposta o el que n’esperem d’ella.
Anem per parts. Sexe masculí i femení compartim molt més del que ens diferencia (per més que intentin vendre’ns que homes són de Mart i les dones de Venus…aquí hi ha més estereotips de gènere i educació que res més). Compartim hormones i analogies anatòmiques. Tenim testosterona i estrògens. El penis i clítoris es desenvolupen a partir de les mateixes estructures anatòmiques fetals. Per no parlar del cor, pulmons, etc… Però és cert que ens diferenciem en la quantitat, velocitat o expressió d’aquestes hormones o estructures. I per tant, dels seus efectes.
Com s’evidencia això en la sexualitat? Doncs per explicar-t’ho faré servir la metàfora que explica la Marina Castro perquè crec que ajuda molt a poder-ho comprendre. Connectades amb el desig i davant d’un estímul sexual el nostre cos respon excitant-se (parlo de manera genèrica i en situació de benestar físic i emocional, ja que hi ha varis factors que poden alterar la resposta a tals estímuls, com per exemple la medicació). En el sexe masculí és la testosterona que propicia la resposta i en el sexe femení majoritàriament l’oxitocina. Si féssim un símil diríem que els homes són com helicòpters, ja que la testosterona és una hormona de resposta ràpida, i les dones com boeings transcontinentals, perquè l’oxcitocina és més lenta i s’activa amb el pell amb pell.
Per tant, un helicòpter per enlairar-se no necessita molt terreny i ho fa ràpidament, i això ho veurem a través de l’erecció. Un cop a l’aire, el seu vol serà més limitat en comparació amb un boeing. De fet, cap animal està preparat per fer penetracions llargues, com a molt es queden enganxats, i això de durar tant és una invenció humana del porno, així que baixem expectatives a la realitat.
Pel que fa als boeings, per a poder enlairar-se necessiten recórrer tota una pista i després van agafant altura i velocitat paulatinament. Un cop estan a l’aire els viatges poden ser més llargs. Aquí ho veieu:
La diferència de tempos i potència en l’enlairament és important i d’avantatges o d’inconvenients, segurament, en podem trobar en un i altre…. Però què passa quan vivim en una societat amb visió androcèntrica, on només s’estudia la resposta masculina, i és la que es dóna per bona i desitjable? És a dir, s’espera que tota persona respongui amb un ascens ràpid i vertical sense tenir en compte més factors. Aquí és on et convido a reflexionar: quines conseqüències tindrà això pels boeings? Com afectarà a la seva excitació i plaer? I pels helicòpters que per X o Z tinguin més dificultat en enlair-se o mantenir el vol? Perquè existeixen helicopters diferents i terrenys desiguals…
Espero amb ganes llegir la teva resposta i que aquesta mica de teoria et faci reflexionar. La pròxima carta mensual continuarem des d’aquí!
Feliç castanyada,
Rosa
