Hola!
T’escric aquesta primera carta amb la il·lusió que sigui la primera de moltes. Amb l’esperança que et serveixi i t’aporti alguna petita reflexió, que t’ajudi a anar allà on desitgis.
Després d’anys d'experiència a consulta me n’adono que hi ha certes dificultats que es van repetint entre nosaltres. Dificultats que ens impedeixen viure la sexualitat de manera lliure i plaent. I et diré més, no només la sexualitat sinó el plaer en general i el del nostre cos en particular.
T’ha passat mai haver de tancar el llum en una relació sexual per sentir-te còmode? Vigilar com et poses perquè no se’t noti certa part del cos? No saber com portar l’iniciativa? O quedar-te bloquejada? O no saber expressar-li el que t’agrada? T’ha passat mai que el teu cap no para de pensar i et desconnecta del present? O no atrevir-te a fer per por al que pensarà l’altre?
Aquestes situacions són les més comunes que em trobo a consulta. Sobretot entre dones. Perquè la vergonya, aquesta por a que em vegin, és molt present entre nosaltres. És a nosaltres a qui se’ns titlla de fresques/putes/zorres/nimfòmanes (i en podria dir molts més) si mostrem obertament que ens agrada al sexe. I també, al mateix temps, és a nosaltres a qui se’ns diu frígides si no orgasmem o no tenim desig.
En què quedem? Com podem sentir-nos còmodes i lliures amb aquesta barreja completament oposada de missatges?
Davant dels canvis socials tendim a fer efecte pèndol, d’un extrem cap a l’altre, i això també ho estem veient en la sexualitat. Hem passat del tabú més gran a la obligació. D’això no se’n parla perquè és brut, hem anat a l’altre extrem amb comentaris com “què vols dir que no folles X a la setmana?” o “has de tenir un orgasme”. Sense adonar-nos que és la mateixa merda, així de clar, canviada de pol.
On queda el desig? Un desig que surt de la persona, de la connexió amb la nostra essència. On queda la llibertat de decidir què vull fer, com, quan, on i amb qui?
No canviem unes cadenes per unes altres. L’alliberament sexual femení és real i ha existit des de que els mètodes anticonceptius van permetre separar la reproducció del plaer. Però no caiguem ara en la gran equivocació de convertir aquest plaer en una mera quantitat. D’orgasmes, vegades, postures noves, amants…
La qualitat va per sobre. I per poder potenciar aquesta qualitat necessites sentir-te lliure per ser. Trencar amb aquestes barreres, vergonyes i bloquejos.
I segurament pensaràs que això és molt fàcil de dir i no tant de fer. Perquè si fos així potser ja estaria fet. I segurament també tens raó. A vegades, no es tracta tant de fer sinó de no fer. No es tracta que et llegeixis tots els manuals de tècniques masturbatòries, provis el kamasutra de dalt a baix i tinguis tots els vibradors del mercat. O potser sí, però abans PARA.
Para per deixar espai per sentir i poder qüestionar:
- Com ho vols viure?
- Què vols que signifiqui la sexualitat per a tu?
- Com et vols relacionar amb el teu cos?
- On et vols col·locar respecte a l’altre?
- Quin rol vols tenir en la teva sexualitat?
Estic aquí per acompanyar-te, gràcies per llegir-me.
Rosa
