Carícies psicològiques en parella
“Tota persona té la necessitat de ser tocada i reconeguda pels altres” (William James, filòsof) Fins i tot preferim tenir reconeixement negatiu que no rebre res més que indiferència i si no l’obtenim manipulem per aconseguir-ho (ja sigui en forma de “rabietes”, xantatge emocional, queixa...). Una carícia psicològica positiva la definim com "qualsevol acte que impliqui el reconeixement de la presència de l’altra”, és a dir la expressió més sincera del que penso, crec i/o m’agrada de l’altra persona.
Per exemple:
- M’agrada com t’ha quedat el sopar avui
- Bona feina
- Que guapo/a estàs amb aquesta samarreta
Però també ho poden ser un somriure, una mirada dolça sostinguda, una carícia o copet a l’esquena, un petó, escoltar a l’altre amb els 5 sentits o una abraçada. Malgrat la importància que tenen i la nostra necessitat per aconseguir-les, vivim en una societat que es regeix per la “Llei de manca de carícies”. Aquesta llei es basa en 5 falses normes que s’han anat acceptant de manera generalitzada en la societat a través de missatges i idees. Segur que algun dels missatges et serà familiar. “Llei de manca de carícies”
- No donis les carícies positives que corresponguin
- Que compleixi amb la seva obligació que per això el paguen
- És la teva obligació, estudiar (després d’una bona nota)
- Donar carícies a persones del mateix sexe és de homosexuals
- Quants més elogis més et perdràs
- Hi ha altres coses importants que estar dient tonteries
- No acceptis les carícies positives que et mereixes
- Pensaran que sóc un cregut
- Alguna cosa voldrà que vingui dient-me això
- Segur que és fals
- No m’ho mereixo
- A bona hora, hauria d’haver-ho recordat abans
- No demanis les carícies positives que necessites
- Només serveixen si són espontanis, tenen que sortir d’ell/a
- Si realment m’estimes ja sabria el que necessito
- Es riurà de mi o és inútil
- He de ser fort i no dependre de ningú
- Pensarà que alguna cosa estic buscant
- No et donis carícies positives a tu mateix
- Això és ser narcisista
- És falsa modèstia
- Pensaran que són un cregut o que em crec superior
- Després t’estovaràs o “te dormirás en los laureles”
- No rebutgis les carícies negatives destructores
- Si et critica és pel teu bé
- Alguna cosa hauràs fet per merèixer-ho
- La lletra amb sang entra
- “Quien bien te quiera te hará sufrir”
En substitució a aquestes lleis tenim les “lleis d’abundància de carícies” que si les seguim serem capaços de reforçar les nostres relacions (parella, familiar, amics, feina...) i la nostra autoestima – no només perquè podrem demanar el que necessitem sinó perquè també obrirem la porta als altres a respondre amb més carícies... i això és una roda:
- Dóna abundants carícies positives quan correspongui
- Accepta les carícies positives que et mereixes
- Demana les carícies positives que necessites
- Dóna’t carícies positives a tu mateix
- No acceptis carícies negatives destructores
Què et sembla si comences ja? Sorprèn a la teva parella, fill/a, amic/a, company/a fent alguna cosa que t’agradi i simplement... fes-li saber!!
