Carícies psicològiques

FB_IMG_1436043369377
“Tota persona té la necessitat de ser tocada i reconeguda pels altres” (William James, filòsof)

Fins i tot preferim tenir reconeixement negatiu que no rebre res més que indiferència i si no l’obtenim manipulem per aconseguir-ho (ja sigui en forma de “rabietes”, xantatge emocional, queixa…). Una carícia psicològica positiva la definim com “qualsevol acte que impliqui el reconeixement de la presència de l’altra”,  és a dir la expressió més sincera del que penso, crec i/o m’agrada de l’altra persona. Per exemple:

  • M’agrada com t’ha quedat el sopar avui
  • Bona feina
  • Que guapo/a estàs amb aquesta samarreta

Però també ho poden ser un somriure, una mirada dolça sostinguda, una carícia o copet a l’esquena, un petó, escoltar a l’altre amb els 5 sentits  o una abraçada.

Malgrat la importància que tenen i la nostra necessitat per aconseguir-les, vivim en una societat que es regeix per la “Llei de manca de carícies”. Aquesta llei es basa en 5 falses normes que s’han anat acceptant de manera generalitzada en la societat  a través de missatges i idees. Segur que algun dels missatges et serà familiar.

“Llei de manca de carícies”

  1. No donis les carícies positives que corresponguin
    • Que compleixi amb la seva obligació que per això el paguen
    • És la teva obligació, estudiar (després d’una bona nota)
    • Donar carícies a persones del mateix sexe és de homosexuals
    • Quants més elogis més et perdràs
    • Hi ha altres coses importants que estar dient tonteries
  1. No acceptis les carícies positives que et mereixes
    • Pensaran que sóc un cregut
    • Alguna cosa voldrà que vingui dient-me això
    • Segur que és fals
    • No m’ho mereixo
    • A bona hora, hauria d’haver-ho recordat abans
  1. No demanis les carícies positives que necessites
    • Només serveixen si són espontanis, tenen que sortir d’ell/a
    • Si realment m’estimes ja sabria el que necessito
    • Es riurà de mi o és inútil
    • He de ser fort i no dependre de ningú
    • Pensarà que alguna cosa estic buscant
  1. No et donis carícies positives a tu mateix
    • Això és ser narcisista
    • És falsa modèstia
    • Pensaran que són un cregut o que em crec superior
    • Després t’estovaràs o “te dormirás en los laureles”
  1. No rebutgis les carícies negatives destructores
    • Si et critica és pel teu bé
    • Alguna cosa hauràs fet per merèixer-ho
    • La lletra amb sang entra
    • “Quien bien te quiera te hará sufrir”

En substitució a aquestes lleis tenim les “lleis d’abundància de carícies” que si les seguim serem capaços de reforçar les nostres relacions (parella, familiar, amics, feina…) i la nostra autoestima – no només perquè podrem demanar el que necessitem sinó perquè també obrirem la porta als altres a respondre amb més carícies… i això és una roda:

  1. Dóna abundants carícies positives quan correspongui
  2. Accepta les carícies positives que et mereixes
  3. Demana les carícies positives que necessites
  4. Dóna’t carícies positives a tu mateix
  5. No acceptis carícies negatives destructores

Què et sembla si comences ja? Sorprèn a la teva parella, fill/a, amic/a, company/a fent alguna cosa que t’agradi i simplement… fes-li saber!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s