Hola!

Aquest mes ens endinsem en el joc sensual i el ritme del plaer.
Quan parlo de joc sensual a consulta ho defineixo com aquella entrada suau i lenta a la sexualitat. Tinc molt nítida encara la resposta que em va fer una clienta fa uns anys: "m'estresso anant tan lenta". Lentitud estressant: un nou oxímoron, no creus?

La realitat és que és més freqüent del que inicialment em pensava i té una raó de ser: aquest ritme frenètic del dia a dia, que s'exemplifica amb la frase, cada vegada més de moda, "no me da la vida pa' todo'"

Un ritme accelerat en el qual és important tenir les coses fetes per poder passar a la següent i anar-les ratllant d'aquella interminable llista. El tema està en el fet que si sempre anem amb aquest brio, el nostre cervell acaba entenent que aquest és l'únic que existeix. Per tant, integra que la rapidesa de les obligacions és el ritme desitjable a portar sempre.

Què passa després quan anem a l'oci o el plaer i volem anar a poc a poc? Que s'estressa! M'imagino aquella veueta interna dient "Què fas anant tan lenta?, Va!, que tenim molt per fer!" i el pobre cos entremig saturat.

És per això que moltes vegades a consulta necessitem treballar la lentitud per poder ensenyar al nostre cervell que existeix un altre ritme de fer les coses: el ritme del plaer.

Perquè sense aquest espai lent i suau és difícil que s'activi el sistema parasimpàtic, vinculat amb la relaxació i també l'encarregat d'estimular els teixits erèctils dels genitals externs permetent que penis i clítoris tinguin una erecció.

Et convido a generar petits espais en el dia a dia (mini kit-kats, recordes l'eslògan de "tómate un respiro, tómate un kit-kat"?) on poder practicar aquest nou ritme fent aquella activitat una mica més lent del que seria estrictament necessari: dutxa o només ensabonar-te el cos, el cafè/té, caminar entre cotxe i feina, posar-te el pijama... amb lentitud i atenció al cos.

De fet, a aquest exercici se l'anomena mindfulness en acció i és una de les pràctiques informals que es realitzen en l'entrenament del mindfulness. És l'acte de posar presència a una activitat quotidiana. En la meva proposta hi afegim un punt de lentitud perquè t'ajudi a baixar revolucions per poder connectar.

A vegades posar alarmes al telèfon en hores estratègiques ens pot ajudar a recordar generar aquests petits espais. I recorda que no es tracta que facis més, sinó que ho facis durar 2 minuts més.

Ja em diràs com ha anat l'experiència!

Fins a la pròxima,

Rosa

PD: Fa un temps vaig parlar d’això mateix en aquest vídeo de Instagram

Hola!

Com ha anat el Nadal?
Suposo que com a la vida real en aquest butlletí també deu haver-hi gent que li encanta i altra que gens. De quin grup formes part? No et preocupis que no m'enrotllaré amb el tema, nosaltres a lo nostre...

Si alguna cosa hem vist en les cartes anteriors (octubre i novembre) és que els models de les pel·lícules no ens ajuden gens. És clar, seria com aprendre a conduir mirant fast&furious, no té cap sentit!

Necessitem crear un nou model que sigui molt més respectuós amb les nostres fases de vol, que ens doni llibertat de moviments i que tingui en el centre el desig i el plaer. La Marina Castro ens torna a llançar un cable amb el seu model de piràmide Maia.

Per explicar-ho, vull que t'imaginis que es tracta d'un videojoc amb diferents pantalles/nivells. Sempre que vulguis jugar començaràs pel nivell 1 i fins que no l'hagis superat no passaràs a la següent pantalla. Seguint aquesta mateixa estructura, dins d'una mateixa partida podràs repetir nivell segons et vingui de gust. En cada un d'ells obtindràs diferents beneficis que són importants per passar-ho bé, és a dir, per tenir un bon sexe.

Primer nivell: joc sensual o com l'he rebatejat "osito juguetón". Una entrada a la sexualitat lenta i suau que et permet desconnectar de fora per connectar amb tu, amb l'altre i començar a potenciar el desig. Segons el vol de la resposta sexual humana correspondria a la pista d'enlairament.
Segon nivelljoc eròtic o "osito catxondo". Aquí entrem directament al morbo, diversió i a fer pujar l'excitació. Per tant, parlem de la fase d'enlairament on s'agafa altura i velocitat
Tercer nivelljoc genital amb la finalitat de provocar plaer físic/orgasme, és crucial que es doni quan l'avió ja està a altitud i velocitat de creuer.

Et torno a deixar aquí l'esquema de la resposta sexual humana perquè puguis identificar els nivells de joc (si no saps de què et parlo llegeix abans els butlletins mencionats anteriorment):

       
Per tant, un dia potser només jugaràs al primer nivell i ja estaràs satisfeta. Un altre dia començaràs pel primer nivell, tindràs ganes de continuar i pujaràs al segon i tercer. I potser un altre dia començaràs pel primer, continuaràs pel segon per pujar al tercer, tornaràs a baixar al segon i altre cop al tercer per acabar al primer. I així aniràs creant combinacions de joc segons et plagui en el moment, mantenint les normes d'abans.

Per a mi això té molt més sentit, i per a tu? Et convido a agafar paper i boli i començar a apuntar amb el màxim de detall possible quines pràctiques per a tu serien sensuals, eròtiques i genitals. Un cop ho tinguis ho pots compartir amb la parella així creeu el vostre propi joc. Ah! I si parlo d'"ositos" és perquè és important que diferenciem aquests que t'explico aquí de l'"osito amoroso". 

Si vols saber més sobre aquest nou model, et convido a formar part de Parelles Vives i així podràs aprofitar l'ocasió d'apuntar-te a l'acompanyament grupal que farem a la primavera.

I fins aquí, desitjo que tinguis una feliç entrada d'any!

Rosa

Hola,

Com estàs?

Reprenc el tema que tractava a la carta anterior. T’explicava sobre la resposta sexual humana i et convidava a reflexionar sobre els efectes de l’androcentrisme i la pornografia en les nostres relacions. 

Avui t’explico algun exemple perquè puguis començar a reflexionar-hi, tot i que malauradament n’hi ha forces més…

Comencem doncs, i ho farem pels homes. El primer que en podem treure d’aquesta visió pornogràfica i androcèntrica és que el penis és el centre de les relacions sexuals. De fet, per això també es parla de falocentrisme. Això pot provocar:
pressió masculina per cumplir en forma d’erecció turgent i temps de duració
visió d’homes com a proveïdors d’orgasme

Una masculinitat hegemònica que hauríem de començar a deconstruir perquè ni els homes són màquines desconnectades de les seves emocions, ni se’ls ha de deixar contents, com tampoc són proveïdors d’orgasmes. 

Per l’altra banda, on queda el plaer de les dones? Si el penis és el centre del joc serà la vagina la seva coprotagonista. De fet, si revisem l’origen de paraula “vagina” veiem que deriva del llatí i el seu significat és “vaina”: estoig o funda on es guarden les espases, dagues, ganivets o qualsevol navalla o arma afilada. Tornem aquí amb la masculinitat hegemònica amb un home vist com a guerrer que ha de guardar la seva “espasa” a algun lloc. 
A això hi sumem que si es demana a les dones respondre com helicòpters (si no saps de què parlo llegeix la carta anterior) no s’encaixarà en tempos ni excitació. I aquestes són algunes de les raons que trobem darrera de la bretxa orgàsmica en les relacions heterosexuals.
 


“El percentatge de dones que tenen dificultats per arribar a l’orgasme és tres vegades més gran que el dels homes. Entre elles, de fet, es tracta d’una situació que experimenta més de la meitat de les enquestades (59,7%), mentre que, entre ells, la proporció es redueix a menys d’un de cada quatre (23,3%)” 

Font: “La brecha orgásmica” de Paola Damonti, pàg.71



Si des d’aquesta visió se suposa que les dones han d’excitar-se ràpidament, com ho fa un helicòpter, això porta a que no es respectin els tempos necessaris perquè el cos s’exciti suficient com per passar al joc i a l’estimulació genital per gaudir-la. 

Per tant, què fem? 

Doncs bé, primer hem de començar a entendre que les pel·lícules són ficció! 
Segon, dedicar el temps que es necessiti per excitar el cos, de tothom que hi participi!, i jugar amb la totalitat dels cossos. 

El mes que ve parlarem de tipus de joc, mentre et convido a començar a reflexionar: què seria un joc sensual per a tu? i eròtic? i genital?

Fins llavors,

Una abraçada!

PD: ara que ve Blackfriday potser seria un bon moment per renovar joguines? A plataformes com Diversual estan fent descomptes molt temptadors! 

Hola!

Avui vinc a explicar-te una mica de teoria, d’aquella que potser ja saps però que de tant en tant és important recordar-la, o que potser no saps i està bé que l’aprenguis.

Saber com funciona el nostre cos és important tant per entendre el que ens passa com per donar-li allò que necessita i atendre’l de manera adient. La sexualitat no és una excepció i menys quan el nostre cos és el vehicle cap al plaer.

Avui et vull parlar del que formarmalment se’n diu la resposta sexual humana i et vull convidar a reflexionar com l’androcentrisme i el model pornogràfic pot estar condicionant també aquesta resposta o el que n’esperem d’ella.

Anem per parts. Sexe masculí i femení compartim molt més del que ens diferencia (per més que intentin vendre’ns que homes són de Mart i les dones de Venus…aquí hi ha més estereotips de gènere i educació que res més). Compartim hormones i analogies anatòmiques. Tenim testosterona i estrògens. El penis i clítoris es desenvolupen a partir de les mateixes estructures anatòmiques fetals. Per no parlar del cor, pulmons, etc… Però és cert que ens diferenciem en la quantitat, velocitat o expressió d’aquestes hormones o estructures. I per tant, dels seus efectes. 

Com s’evidencia això en la sexualitat? Doncs per explicar-t’ho faré servir la metàfora que explica la Marina Castro perquè crec que ajuda molt a poder-ho comprendre. Connectades amb el desig i davant d’un estímul sexual el nostre cos respon excitant-se (parlo de manera genèrica i en situació de benestar físic i emocional, ja que hi ha varis factors que poden alterar la resposta a tals estímuls, com per exemple la medicació). En el sexe masculí és la testosterona que propicia la resposta i en el sexe femení majoritàriament l’oxitocina. Si féssim un símil diríem que els homes són com helicòpters, ja que la testosterona és una hormona de resposta ràpida, i les dones com boeings transcontinentals, perquè l’oxcitocina és més lenta i s’activa amb el pell amb pell.

Per tant, un helicòpter per enlairar-se no necessita molt terreny i ho fa ràpidament, i això ho veurem a través de l’erecció. Un cop a l’aire, el seu vol serà més limitat en comparació amb un boeing. De fet, cap animal està preparat per fer penetracions llargues, com a molt es queden enganxats, i això de durar tant és una invenció humana del porno, així que baixem expectatives a la realitat.

Pel que fa als boeings, per a poder enlairar-se necessiten recórrer tota una pista i després van agafant altura i velocitat paulatinament. Un cop estan a l’aire els viatges poden ser més llargs. Aquí ho veieu:

La diferència de tempos i potència en l’enlairament és important i d’avantatges o d’inconvenients, segurament, en podem trobar en un i altre…. Però què passa quan vivim en una societat amb visió androcèntrica, on només s’estudia la resposta masculina, i és la que es dóna per bona i desitjable? És a dir, s’espera que tota persona respongui amb un ascens ràpid i vertical sense tenir en compte més factors. Aquí és on et convido a reflexionar: quines conseqüències tindrà això pels boeings? Com afectarà a la seva excitació i plaer? I pels helicòpters que per X o Z tinguin més dificultat en enlair-se o mantenir el vol? Perquè existeixen helicopters diferents i terrenys desiguals…

Espero amb ganes llegir  la teva resposta i que aquesta mica de teoria et faci reflexionar. La pròxima carta mensual continuarem des d’aquí!

Feliç castanyada,

Rosa 

Hola,

Com estàs?

Pel tema que et vull presentar avui cal que primer anem a fer una mica de memòria. 
A la carta passada et compartia les dificultats més comunes que em trobo  consulta i et convidava a reflexionar-hi i a pensar sobre com vols viure la teva sexualitat. Avui vull que posem sobre la taula si tens els recursos perquè aquesta sexualitat que t’has imaginat per a tu es faci possible. 

Un dels primers passos que necessitem fer és revisar el mindset sexual. És a dir, tots aquells supòsits o nocions que tens al voltant d’aquest món: 
El que creus sobre la sexualitat, el sexe i tu mateixa com a ésser sexual que ets…fa que t’obris a explorar la teva sexualitat i gaudir-te? O al contrari fa que et tanquis i sentis culpa  o vergonya?
 

PROPOSTA: al llarg d'aquesta setmana posa consciència a com vius la teva sexualitat observant el teu diàleg intern i la teva resposta corporal. Posa atenció a com et parles quan et mires/toques, quan s'acosta la teva parella, quan es parla de sexualitat i davant  d'escenes sexuals a la televisió. Què et genera això?


Com bé saps, moltes de les idees que tenim són mites que es van perpetuant generació rere generació. Per això, és important revisar i reeducar-nos per trencar amb aquestes idees. Ho hem de fer per nosaltres i per les que vindran, perquè la sexualitat és molt més que sexe i hi ha moltes coses que hi influeixen. 

És important saber com som i funcionem: 
Si la sexualitat és més que sexe, què és?
Com és el nostre mapa eròtic?
Com és la nostra resposta sexual humana? És diferent entre sexes?
Com funciona el desig? Perquè com ja deus intuir, el desig no funciona com ens expliquen a les pel·lícules…

Empoderar-nos del saber i d’allò que tenim dret ens permet reclamar el que volem i ens mereixem. Perquè et mereixes fer-te sentir bé, et mereixes conèixe’t, explorar-te, gaudir-te i donar i sentir plaer.

I un cop hem pogut resetejar totes aquestes creences és el moment de passar a l’acció. Fixa’t com moltes vegades anem passant d’acció en acció sense abans resetejar res. I és aquí quan a vegades el cos es planta i comença a mostrar símptomes. Com pretenem que canviï així la nostra experiència? No pot canviar perquè no estem atenent l’arrel, estem atenent la superfície.

Un cop preparades per l’acció és hora de saber què m’agrada i com demanar-ho. Potenciar l’autoerotisme per explorar zones erògenes i punts de plaer. També és moment de potenciar el nostre cervell eròtic per mantenir l’avorriment a ratlla i de saber escollir amb criteri quins accessoris afegim per jugar. 

Perquè no volem simplement una vida sexual activa, volem sobretot una bona vida sexual. Recorda que si no tenim qualitat, la quantitat és igual. El sexe SEMPRE ha de ser desitjat. 

Creus que és el teu moment? 

Si tens ganes d’explorar tot això que t’he explicat… tinc una gran notícia!

Em fa molta il·lusió presentar-te “Gaudeix-te”, un taller en petit format i exclusiu per a dones. Amb una primera part enfocada a resetejar i formar un bon mindset, per després poder adquirir totes les eines per potenciar la teva autoestima sexual.

El taller tindrà lloc a Olot, el dia 7 de maig a les 9:00h a la Saleta de ioga. Es tracta d’un taller vivencial on treballarem aquesta part emocional per poder-nos deslliurar de les culpes i les vergonyes i reclamar tot allò que ens mereixem. Perquè després puguis continuar explorant la teva sexualitat, en la intimitat de casa teva, amb les guies i pautes que et facilitaré en la segona part del taller. Tindrà una durada total de 4h. 

Si tens curiositat per saber-ne més escriu-me i et passaré tota la informació. Les places són límitades i per odre de inscripció i durant aquesta setmana només teniu accés a omplir-les les persones que esteu en aquest butlletí. No et perdis aquesta oportunitat!

Espero trobar-nos aviat, gràcies per llegir-me.

Rosa

Gaudeix-te: eines per potenciar la teva autoestima sexual

Aquest és un taller de petit format i exclusiu per a dones perquè vull que sigui un espai segur on compartir i compartir-nos. En aquest matí que passarem juntes t'acompanyo a desfer-te d'allò que no et permet gaudir com et mereixes. I també donar-te els recursos suficients perquè continuïs potenciant al teu ritme la teva sexualitat. Perquè et mereixes fer-te sentir bé, et mereixes conèixe’t, explorar-te, gaudir-te i donar i sentir plaer. Vens?

PROGRAMA

PART 1: MINDSET SEXUAL

PART 2: ACCIÓ

 A qui va dirigit?  A totes aquelles dones que creuen que la sexualitat és un aspecte important de la seva vida i volen tenir els recursos per cultivar-la, potenciar-la i viure-la de manera lliure i plaent.

Inversió? 60€

Inclou: dossier amb la informació del taller, exercicis pràctics per a casa, descomptes per diverses plataformes, esmorzar i un petit obsequi.

On? A la Salet de Ioga d'Olot

Quan? 7 de maig de 9:00-13:00

Inscripció? Places limitades, per ordre d'inscripció, en aquest mateix formulari o per WhatsApp al 649317667

Per a qualsevol dubte o pregunta també pots escriure'm a info@rosapadrosa.com, moltes gràcies!

Hola!

T’escric aquesta primera carta amb la il·lusió que sigui la primera de moltes. Amb l’esperança que et serveixi i t’aporti alguna petita reflexió, que t’ajudi a anar allà on desitgis. 

Després d’anys d'experiència a consulta me n’adono que hi ha certes dificultats que es van repetint entre nosaltres. Dificultats que ens impedeixen viure la sexualitat de manera lliure i plaent. I et diré més, no només la sexualitat sinó el plaer en general i el del nostre cos en particular.

T’ha passat mai haver de tancar el llum en una relació sexual per sentir-te còmode? Vigilar com et poses perquè no se’t noti certa part del cos? No saber com portar l’iniciativa? O quedar-te bloquejada? O no saber expressar-li el que t’agrada? T’ha passat mai que el teu cap no para de pensar i et desconnecta del present? O no atrevir-te a fer per por al que pensarà l’altre? 

Aquestes situacions són les més comunes que em trobo a consulta. Sobretot entre dones. Perquè la vergonya, aquesta por a que em vegin, és molt present entre nosaltres. És a nosaltres a qui se’ns titlla de fresques/putes/zorres/nimfòmanes (i en podria dir molts més) si mostrem obertament que ens agrada al sexe. I també, al mateix temps, és a nosaltres a qui se’ns diu frígides si no orgasmem o no tenim desig. 

En què quedem? Com podem sentir-nos còmodes i lliures amb aquesta barreja completament oposada de missatges?

Davant dels canvis socials tendim a fer efecte pèndol, d’un extrem cap a l’altre, i això també ho estem veient en la sexualitat. Hem passat del tabú més gran a la obligació. D’això no se’n parla perquè és brut, hem anat a l’altre extrem amb comentaris com “què vols dir que no folles X a la setmana?” o “has de tenir un orgasme”. Sense adonar-nos que és la mateixa merda, així de clar, canviada de pol. 

On queda el desig? Un desig que surt de la persona, de la connexió amb la nostra essència. On queda la llibertat de decidir què vull fer, com, quan, on i amb qui? 

No canviem unes cadenes per unes altres. L’alliberament sexual femení és real i ha existit des de que els mètodes anticonceptius van permetre separar la reproducció del plaer. Però no caiguem ara en la gran equivocació de convertir aquest plaer en una mera quantitat. D’orgasmes, vegades, postures noves, amants… 

La qualitat va per sobre. I per poder potenciar aquesta qualitat necessites sentir-te lliure per ser. Trencar amb aquestes barreres, vergonyes i bloquejos. 

I segurament pensaràs que això és molt fàcil de dir i no tant de fer. Perquè si fos així potser ja estaria fet. I segurament també tens raó. A vegades, no es tracta tant de fer sinó de no fer. No es tracta que et llegeixis tots els manuals de tècniques masturbatòries, provis el kamasutra de dalt a baix i tinguis tots els vibradors del mercat. O potser sí, però abans PARA.

Para per deixar espai per sentir i poder qüestionar:

Estic aquí per acompanyar-te, gràcies per llegir-me.

Rosa

L'autoconeixement és bàsic per poder viure la nostra vida sexual de manera saludable i plaent.

Quan acompanyo a una dona en el seu creixement sexual una de les primers passes és l'autoconeixement. Saber com sóc, posar noms a totes les parts, saber com funciona i mirar-les.

(més…)

Primera recomanació literària

Aquest llibre escrit per Virgine Despenes és una referència dins del feminisme i sobre la teoria del gènere: prostitució, violació, respressió del desig, pronografia...

"El feminismo es una aventura colectiva, para las mujeres pero también para los hombres y para todos los demás. Una revolución que ya ha empezado"

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

A Mèxic, per Tot Sants, els morts es disfressen amb tots els colors del món i ballen i riuen i celebren la vida. No fan por, no transmeten tristessa o enyorança. Les rialles de les calaveres en moviment són plenes d’alegria i vida i no provoquen esgarrifances o pavor a qui les escolta.

I són aquests esquelets divertits i dansaires que ens fan pensar — mig somriure dibuixat a la cara i mirada perduda en l’horitzó — en els éssers estimats que ja no estan entre nosaltres. I és precisament la mort (aquesta mort tan viva i festiva) la que, paradoxalment, ens fa celebrar i aplaudir i palpar la vida com mai. I així mantenim els morts més vius que mai. En el nostre record. En els nostres cors❤️

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

"Apparently it is ungraceful of me
to mention my period in public
cause the actual biology
of my body is too real.

It is okay to sell what's
between a woman's legs
more than it is okay to
mention its inner workings.

The recreational use of
this body is seen as
beautiful while
its nature is
seen ugly"

Rupi Kaur


. . . . ♀️

"Aparentment no és elegant per part meva
que mencioni la meva regla en públic
perquè la biologia del meu cos
avui en dia és massa real.

És millor vendre el que hi ha
entre les cames d'una dona
que mencionar
el seu funcionament intern.

L'ús lúdic
d'aquest cos és vist com
alguna cosa bonica mentre que
la seva naturalesa
és vista com alguna cosa lletja."

@rupikaur_

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

"La salut del cor depèn en gran mesura de la força de l'afecte" Sue Johnson

El malestar en una relació perjudica els sistemes immunològics, hormonal i fins i tot la capacitat de curació. La qualitat d'aquestes relacions també afecta a la salut mental i emocional. El conflicte i la crítica destrucitva aumenten els dubtes sobre un mateix i provoquen impotència allunyant-nos de l'amor sa.
(més…)

Ens agradi o no, tots portem un passat a l’esquena.

N’hi ha que el carreguen en una motxilla petita i lleugera i van afrontant els problemes de la vida diària sense massa dificultats.🎒📉 N’hi ha, en canvi, que el carreguen en motxilles enormes i pesants. 🎒📈Aquests últims tenen més dificultats per seguir endavant i solventar els problemes que es troben al dia a dia.


Com podem reduir el pes de la motxilla? Fent un “alto”⏸️ en el camí i revisant què portem a la nostra esquena. Afrontant el passat podrem mirar amb més optimisme el futur.🔙✅🔛

Per això a consulta revisem aquesta història de vida per trobar el significat a com hem arribat fins aquí i deixar anar allò que ens pesa.

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

Per emplenar aquest buit i fugir d'aquesta sensació de "falta alguna cosa que em completi" es busquen i intenten tot tipus de taps: parella, feina, menjar, festa, medicació, jocs… N'hi ha molts! Però tots acaben sent temporals i cap funciona a no ser que vingui de dins. L'única manera d'emplenar el buit és omplir-lo de TU.

Mira a dins, els de l'exterior no acabaran mai d'encaixar. El fantàstic llibre El Buit de l'Anna Llenas t'ho explica

Il·lustració de @grettaconganas

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

EL QUE NO HAS DE FER PER UNA BONA COMUNICACIÓ EN PARELLA
El psicòleg John Gottman afirma que és capaç de preveure amb un 90% d'exactitud quan una parella acabarà divorciant-se només observant-los parlant durant uns minuts. Aquesta seguretat és el resultat de dues dècades realitzant investigacions sobre relacions de parella i matrimonis. Aquest treball el va portar a identificar el que anomena els 4 genets de l'apocalipsi de les relacions:

Estar a la defensiva: actitud que s’adopta quan un se sent atacat i que comporta que contraataqui a l’altre amb retrets, amenaces, judicis… A més aquesta actitud nega la pròpia responsabilitat en el conflicte i per tant no s’assumeix la part d’aprenentatge o canvi per poder solucionar-ho. Exemple: “Jo? i tu què que l’altre dia no vas treure el rentaplats”.

Indiferència: mostrar-se indiferent és una actitud per evitar el conflicte que provoca que ens distanciem i desconnectem de l’altre i dels seus arguments. Es tracta d’actituds de silenci, expressió corporal passiva, inexpressivitat, evasió, respostes breus, que ens refugien en nosaltres mateixos, posant-nos per sobre del conflicte i de la parella com si allò no anés amb nosaltres. Exemple: “Si home si…va”.

Crítica destructiva: judicis contra la persona i no cap als seus fets. Desqualificar i atacar a l’altre sense respecte per la seva persona. Exemple: “no veus que si fas això ets un inútil”.

Menyspreu: es tracta d’actituds agressives i de falta de respecte directes contra la parella. Suposen gestos, paraules, insults, amenaces, ofenses, burles i humiliacions que impliquen una actitud de superioritat per part del que menysprea. Exemple: posar els ulls en blanc i dir “però tu et sents? Quina tonteria més gran acabes de dir!”.

Et convido a fer una reflexió i analitzar si en la teva relació apareix algun d’aquest “genets”, és a partir de la consciència que podem canviar les coses!

Moltes vegades a consulta utilitzem la metàfora de la planta per parlar d’una relació. Expliquem que una relació de parella és com una planta, que s’ha de cuidar i regar cada dia, que sinó es panseix i s’acaba morint. Sabem que això no és tan fàcil com explicar-ho o com ens ho mostren a les pel·lícules. Les persones creixem, canviem d’opinió, ens trobem en dificultats i mantenir una bona relació de parella i allunyar-nos de la monotonia i la inestabilitat a vegades costa i suposa un esforç. (més…)

Les xarxes i els medis de comunicació el dilluns es van inundar d'imatges i de condolences.  Una altra dona perdia la batalla contra el càncer de mama, aquests cop una coneguda per a totes: Bimba Bosé (més…)

Article publicat a C-Actiu

“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla.

Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte,

en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta,

això, certament, no resulta tan senzill.”

Aristòtil, Ètica a Nicòmac (més…)

El problema de la pornografia infantil és complex i contínuament canviant. L’accés fàcil a Internet ha donat una nova dimensió i ha provocat un augment en la pornografia infantil difícil de controlar. (més…)

“Segons explica un vell relat japonès, un samurai va desafiar a un ancià mestre zen a que li expliqués els conceptes del cel i l’infern. Però el monjo va replicar amb menyspreu:

El samurai, ferit en el seu honor, en mig d’un atac de còlera i, desembeinant l’espasa, va exclamar:

Commogut per l’exactitud de les paraules del mestre sobre la còlera que l’estava colpejant, el samurai es va calmar, va embeinar l’espasa i es va deixar caure davant seu, agraït.

Ahir els protagonistes del documental de Sense ficció de TV3 ens van donar una lliçó de tolerància, igualtat, necessitats i drets humans. Perquè està clar que tothom - camini, vagi amb cadira de rodes o tingui qualsevol discapacitat - té el dret i la necessitat de sentir-se estimat, desitjat i tocat. I alhora d'estimar, desitjar i poder tocar. O és que ens pensàvem que la sexualitat s'esfumava?

(més…)

Avui m’agradaria parlar-vos de la nova i magnífica pàgina web sobre el plaer i masturbació femenina : OMGYES  (les sigles de “oh, my god, yes” és a dir “oh, déu meu, si”). A l’inici de la web ens explica que és “una manera pràctica i revolucionària, basada en un estudi recent, per explorar les diferent formes en que les donen arriben al plaer”. (més…)

Intel·ligència emocional: Les emocions

Les emocions es poden reconèixer com una manera particular de relacionar-nos amb el món. Reaccionem als esdeveniments que passen al nostre voltant, aquests fets fan que sentim alguna cosa al respecte i responem segons això. Moltes vegades aquesta resposta emocional és tan ràpida que deixem que les emocions ens controlin, no tenim temps de parar-nos a pensar. (més…)

La setmana passada vaig anar de col·laboradora al programa "Vida i Salut" de FeM Girona. Juntament amb en Lluís Poch vam estar parlant de les vacances d'estiu i les crisis de parella. Una època en la que les ruptures augmenten...Vols saber què vam parlar i quins consells van sortir? Aquí tens l'enllaç per escoltar el programa! http://femgirona.cat/destacats/vacances-destiu-crisis-de-parella-ruptures/ i si vols saber més fa un temps vaig escriure un post sobre el mateix tema, pots recuperar-lo aquí.

Fa poc vaig ser testimoni indirecte d'un debat entre un grup d'amics. Un d'ells havia llegit que la majoria de les dones fantasiegem en ser violades. No negaré que si fas una recerca bàsica i ràpida en molts llocs ho afirma i explica. Però que Internet digui que és cert no vol dir que sigui informació fiable i menys que les paraules usades siguin les correctes. Anem a parlar-ne... (més…)

 T'ajudo a desenredar el cabdell, per tal que comprenguis com s'ha enredat i el nus que l'ha embolicat, i t'acompanyo en el procés de teixir-lo de nou.

La psicoteràpia té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes amb la finalitat de superar les teves dificultats i reduir el malestar. Establim un pla de treball conjunt, segons la teva demanda i objectiu, i cerquem les estratègies i eines que puguis necessitar. En això es basa la psicoteràpia.

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

Autoestima: mirar-nos en el mirall de l'altre ajuda?

Vivim en una societat en que la comparació és constant, no parem de mirar-nos en el mirall de l'altre, preocupats per agradar als altres, quan la única solució possible és acceptar-nos a nosaltres mateixos.

Publicat a Instagram: @rosa.padrosa

Carícies psicològiques en parella

“Tota persona té la necessitat de ser tocada i reconeguda pels altres” (William James, filòsof) Fins i tot preferim tenir reconeixement negatiu que no rebre res més que indiferència i si no l’obtenim manipulem per aconseguir-ho (ja sigui en forma de “rabietes”, xantatge emocional, queixa...). Una carícia psicològica positiva la definim com "qualsevol acte que impliqui el reconeixement de la presència de l’altra”,  és a dir la expressió més sincera del que penso, crec i/o m’agrada de l’altra persona.

(més…)

Ja ha passat el Dia de la Dona treballadora. Un dia reivindicatiu, ple

d’actes en el que se'ns recorda a tots la importància de la igualtat de

gènere i lo lluny que estem d’aconseguir-ho. Ja hem felicitat a totes

les dones que tenim al nostres voltant. Ara què fem, ens oblidem

del tema 364 dies més fins que torni el 8 de març?

     En els últims temps la paraula feminisme ha agafat un caire incòmode, com a sinònim d’odi als homes i moltes persones han deixat d’identificar-se en aquesta lluita social. Per definició de diccionari el feminisme és el “moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres”. Equiparació de drets, oportunitats, igualtat política, econòmica i social. Tots som molts conscients quan llegim al teoria que "hauria de ser així", però lamentablement vivim en el segle de les aparences. No hi ha un sol país al món que ho hagi assolit.

La igualtat de gènere és cosa de tots. El canvi comença en cada un de nosaltres.

Què no estàs fent? Què estàs permetent?

Què més podries fer?

.

.

.

Us deixo amb el discurs d'Emma Watson a la seu central de l'ONU el passat setembre, val la pena parar i escoltar.

Gràcies a totes aquelles associacions i persones que dia a dia esteu lluitant.

"Me doy permiso para

sentirme una persona plenamente sexual y sexuada:

me permito gozar tranquilamente,

suavemente, dulcemente,

cósmicamente,

como yo quiera,

como salga de mi interior,

como surja,

de mi creatividad-sexualidad.

No reduzco mi sexualidad

a mi genitales.

Y vivo mi sexualidad

felizmente:

ni culpa ni pecado.

...

...

Me doy permiso para,

dar rienda suelta

a mis fantasías eróticas

y ponerlas en práctica

con mi pareja

o con la persona

que coincida conmigo.

Coincidir: se trata de coincidir.

Me doy permiso para no agobiarme

por sentimientos de vergüenza;

la vergüenza es algo social,

exterior a mí.

Las vergüenzas son algo

que nos inculcaron de niños.

Mientras que lo que cada uno

de nosotros fantaseamos,

experimentamos y vivimos

cuando somos adultos

nos pertenece a nosotros mismos

y no a la sociedad.

Nuestras fantasías son nuestras:

son una parte de nuestro ser,

las creamos nosotros mismos,

y por tanto son valiosas

y no despreciables

ni vergonzosas.

...

...

Me doy permiso para

el autoerotismo,

para tener un orgasmo yo solo

o en compañía.

Me doy permiso para

abandonarme al placer,

para dejar que me recorra

la espalda, las piernas, el cuello,

toda mi columna, el vientre...

el cuerpo entero.

Decido no vivir en la frustración

y la carencia cuando no coincido

sexualmente con mi pareja

en determinadas ocasiones:

puedo darme placer yo mismo

y no proyectar frustración

ni dependencia.

Me permito disfrutar

de mi cuerpo

de mi sexo:

mi cuerpo y "yo"

no somos dos "cosas" separadas.

Decido disfrutar de mí mismo."

Joaquín Argente - Me doy permiso para...

.

.

.

El meu desig per aquest 2015, que et donis permís.

Bon any nou!

Contacta'ns per WhatsApp
crossmenu

Pin It on Pinterest